En la nostra societat hi ha malalties que són acceptades socialment (diabetis o hipertensió arterial, per exemple) on no hi ha problema ni dificultat per compartir l’experiència amb els altres; és més, a la nostra xarxa social trobem suport al nostre patiment, generant, en la majoria de les vegades, una corrent d’empatia cap a nosaltres. Però en la malaltia mental no es genera cap reacció empàtica, per contra, s’estableix una línia divisòria entre ells, els malalts i nosaltres els que no sofrim aquesta malaltia. D’aquesta manera, es pot separar aquells que sofreixen un problema de salut mental dels que no ho estan, creant un mur invisible que impedeix la comunicació i la relació.
Les persones amb problemes de salut mental sofreixen, a més de les dificultats d’integració derivades directament de la malaltia, les conseqüències de l’estigma que existeix cap a les malalties mentals i dels qui les pateixen. Aquest prejudici social determina i amplifica, en molts casos, les dificultats d’integració social i laboral d’aquestes persones en àrees tals com l’oci, l’accés a formació o l´ocupació.
En el nostre apropament a les actituds de rebuig i discriminació que sofreix la persona amb problemes de salut mental, trobem un element comú que està sempre present: la por. És per això, que només podrem treballar en la integració d’aquestes persones en la societat en la mesura que siguem capaces d’enfrontar-nos a les nostres pors i siguem conscients que aquestes es produeixen perquè la nostra mirada de la malaltia mental està distorsionada, impregnada de prejudicis i falses creences. Aquesta mirada enterbolida és la que crea actituds de rebuig i exclusió; per tant, en la mesura que siguem capaces de netejar la nostra mirada podrem generar actituds d’inclusió i acceptació.
